"PALOMBINES PAL AMOR"


"Mujer con palomas.."( Alex Alemani)

Dos palombines de ñàcar,

picu entre rubiu y moreno

añeraben dolcemente

enel ñidal del to pechu.

Taben desnudes, sin plumes,

sin màs abrigu pal tiempu

que'l que-yos prestabes tù

cola calor del to cuerpu.

¡Què faltes taben les probes

de les caricies d'un dueñu

que viniera dispertales

del so durmir ensin sueñu!

D'unos llabios que ficiesen

ñacer nelles el desèu

que les golviese a la vida

del so vivir casi muertu.

Labios que-yos dieren ansies

col repicar de sos besos.

Que-yos ficiesen chorriar

con furia, el caudal imensu

de la sabia que guardaben,

secàndose, en sos adientros.

Yeren dos palombes mudes

en un rincòn de silencìu;

àrides como les tierres

que non les entro'l llavièu.

Precisaben les llabores

que-yos abriesen los riegos

onde entierrar la semilla

que diera frutu en sos güertos.

Yera mester que perdiesen

ena belleza del cuerpu

pa ganar na obligaciòn

del ser de so ñacimientu.

Que se diesen al amor,

al placer y al sufrimientu

que'l amor trai de consigo

como primer mandamientu.

Placer en gores d'arrullus,

xuntandu cuerpu con cuerpu,

los suyos col del palombu,

que-yos diese ardor de fueu.

Que-yos entraviese'l picu

pola juerza del desèu

de recibir ena entraña

les rizes dun inxertu.

Sofrimientu al dar al mundu

el frutu de los momentos

gocias al llau del palombu

en sos enamoramientos.

Qu'esi ye'l fin de los sere,

palombos, mirlos y cuervos,

vivir y da-y a la vida

cada dìa, seres ñuevos.

Palombes de blanco ñàcar

añeraes, en silenciu,

nun palombar sin arrullos,

abrìi les ales al vientu

y rogài pol buen amor,

placeres y sufrimientos,

que vos faiga, con el gociu,

sofrir el padecimientu

de dar a les güestres vides

retoños de arrullos ñuevos.

Tou menos el siguir

en esi triste silenìu

de vivir acoruxaos

sin afanes nin deseos

de les caricies del machu

que ye'l fin de güestros cuerpos.

Palombes de blanca ñàcar,

picu entre rubio y morenu,

abrìi el cuerpu al amor,

al placer y al sufrimientu.

Abrìi el ser a la vida

col empuxe del desèu

de que l'amor abra surcos

na entraña de güestros cuerpos.

B.G.R. (Màs Espines que Roses)